Quin sentit té l’autocensura en els blocs? Aquesta pregunta tan simple, em ve arrel d’una qüestió plantejada per un company blocaire, que ahir em deia que a partir de cert nombre de visites et comences a plantejar segons quins temes d’una manera o una altra. A mi això dificilment em pot passar, perquè el volum de visites del meu bloc, encara es molt minso. Però això no té un altra nom que autocensura. Sento molt dir-ho, però això és un sense sentit, i m’explicaré.
Quin sentit té un bloc? Expresar, a nivell personal, les teves impressions, pensaments, les teves cabòries, i ser escoltat o llegit. No obstant, no es tracta de cap diari, de cap ràdio o publicació amb una linia editorial, no tens un cap que et talli les ales o et coarti la teva llibertat d’expressió.
Es per això que no li veig cap sentit a l’autocensura en un bloc. Per molta gent que et pugui sentir, no te sentit que t’autocensuris, i crec que si arribes a aquest punt, un bloc ja no té sentit. Per informacions i opinions coartades ja tenim els diaris i els medis tradicionals, i els blocs van nèixer amb una altra direcció. Penso que si anem cap a la mateixa direcció que els medis tradicionals, estarem perdent el nord.
Quin sentit té un bloc? Expresar, a nivell personal, les teves impressions, pensaments, les teves cabòries, i ser escoltat o llegit. No obstant, no es tracta de cap diari, de cap ràdio o publicació amb una linia editorial, no tens un cap que et talli les ales o et coarti la teva llibertat d’expressió.
Es per això que no li veig cap sentit a l’autocensura en un bloc. Per molta gent que et pugui sentir, no te sentit que t’autocensuris, i crec que si arribes a aquest punt, un bloc ja no té sentit. Per informacions i opinions coartades ja tenim els diaris i els medis tradicionals, i els blocs van nèixer amb una altra direcció. Penso que si anem cap a la mateixa direcció que els medis tradicionals, estarem perdent el nord.
David, un 10 pel post.
Merci Albert, tan sols intentava plasmar una visió sobre els bloc que crec que estem perdent.
hola de nou David,de fet, això que exposes no és res més que un reflexe de la condició humana. I és que continuem sent una colla de repimits. I encara aniria més enllà, parlaria de por. Por a parlar a dir a fer a ser, no ens agrada ser el que som i al capdavall és la única cosa que som.ostres, no sé si m’explico…salut i endavant david