Els papers no acaben d’arribar. Va arribar una part dels papers de Salamanca i aquí ens vam quedar. La resta dels papers segueixen allà. I ara no toca, que diria en Pujol, ens acostem a dates electorals. Potser no pot semblar res, uns mesos més, després d’anys i panys d’espera, però el que comença a cansar, a fartar, és aquesta eterna jugada amb els catalans. Prometre i no cumplir.
I després son ells, qui canvien el nom del carrer on els tenen i tenen els sant collons de donar-li per nom, “la calle del expolio”. L’expoli, el tenim aquí a casa nostre. Amb els impostos, amb els pressupostos no complerts, amb les infraestructures inacabades, i les no encetades… amb els papers no arribats, després de més de 40 anys… Expoli… Robatori, botí de guerra que alguns no volen tornar. Haurem d’esperar a que passin les eleccions, i pregar perquè no les guanyi el PP, perquè llavors si que podem anar esperant… Però hi ha gent, que no pot esperar, que s’està morint i no veurà els papers.
Les lleis, quan no els interessa, els polítics, se les passen pel forro de les sabates.
els papers no son “de Salamanca”, son a Salamanca.
Bona puntualització!
doncs potser haurem de demanar una infiltració a aquest carrer de l’expoli… a vegades tinc la sensació que ens prenen el pèl, i que ens fan callar.
Quants anys fa que hi són?Aquell gran polític que va manar durant 20 anys i que va tenir governs de tots colors als seus peus en alguns casos, que no ho devia tenir a la seva llista, no?
No clar, llavors tampoc tocava amb l’avi Pujol…
Una bona crítica politico social. havia oblidat passar-me més sovint per la teva pàgina david. petons