Cauen llamps i trons al caps ostentossos de la burgesia catalana, però no ens portem a engany, serà una tempesta passatgera. El cas de la Fundació Orfeó-Català Palau de la Música d’aquí quatre dies no ens enrecordarem, i potser d’aquí deu anys, com amb en Núñez sortirà el judici, i ja amb l’edat que té el mafiós Millet, doncs no anirà pas a la presó.
Esgarrifós escoltar l’altre dia a la ràdio, com en Fuentes a Catalunya Ràdio entrevistava en directa a alguns patrons de la citada Fundació. Senyors de renom com el sr. Gaspar i el s. Lacalle, i escoltar com deien que aprovaven els comptes sense veure’ls… a qui volen enganyar? Aquí s’ha permès que això passés, tant a nivell de la burgesia catalana, com de les diferents administracions que no han fet res per evitar això havent irregularitats des de fa tant de temps.
Veure fets com aquests són els que t’emprenyen i et fan veure com de podrit està aquest sistema. La coïssor de la ferida oberta no és en la burgesia catalana, sinó en aquest petit i merdós poble de Catalunya, que arrosega la crisi i veu com els benestants, no la pateixen…
Que veu com li pujen els impostos perquè els polítics els malbaratin…
Que veu com els les ajudes sempre van als mateixos…
Que veu com els bancs, segueixen guanyant milers de milions, a costa nostra i dels nostres impostos…
I a sobre hem de veure com una colla de lladres i mafiosos, es riuen de tots i no els hi passa res. Ara això si, tú que tens una petita nòmina i no tens legions d’advocats o d’assesors, no t’equivoquis en res o deixis de pagar res, que et caurà tot el pes de l’administració i de la llei. Ens tenen ben agafats…
