Sortir de treballar i que sigui de nit em deprimeix. És una sensació d’haver acabat el dia, de no tenir temps per res més, i sant tornem-hi, cap a a casa i al dia següent a treballar. Suposso que és la sensació de no fer res fóra de la feina de dia, i un dels problemes de l’hivern, la falta de llum. Tot i que part de la culpa és pel maleït canvi d’horari, que sincerament crec que no serveix de res, la manca de llum solar, i la menor temperatura, li donen aquest aire desangelat a aquestes dates. Potser, la falta d’alegria, de llum i de sentir-se viu, s’intenta donar amb aquestes festes consumistes que son el Nadal. Llum i colors, alegria i xerinola, en la foscor de l’hivern.
Potser si, que tenen una part positiva aquestes festes…
Hola David, comparteixo amb tu aquesta impressió de foscor i grisor que ens dona l’hivern. Jo no surto a treballar de nit però els meus pares ho havien fet tota la vida. A mi també se’m fan molt feixucs els dies hivernals i em deprimeixen i si no veig el sol i la llum diurna perqué el cel està tapat pels núvols, pitxor. Veig que hi has trobat un costat positiu a les festes que se’ns apropen. Deixant de banda el consumisme perqué és Nadal, a mi m’agraden aquestes festes pel que tenen de familiars.
Cal buscar-hi la part positiva a les coses, tot i que siguin tan negatives com el consumisme dels Nadals.
Me’n oblidava, una fotografía realment preciosa.